Guió de la secció Paraules de Mar, amb el suport de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i 
Fluvial, dins el programa Arran de Mar de Tarragona Ràdio, dirigit i conduit per Francesc Richart.

Si alguna cosa té clar qualsevol persona que mai haig vist la mar, és què té molta aigua. L'aigua, més enllà d'allò que surt per l'aixeta de les cases és un Líquid transparent, inodor, insípid, compost d’hidrogen i oxigen, de fórmula H2O, que es fon a 0 °C i bull a 100 °C, el qual, en un estat més o menys impur, constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc. Potser massa dades per parlar de quelcom tant immediat. 

Però dins de la parla marinera, com passa amb el mite dels inuits que diu que tenen cent paraules per anomenar la neu, tenim moltes expressions relacionades amb l'aigua.
 
Comencem:

Si una cosa ha estat necessària per navegar des que l'home s'enfilà dalt d'un tronc per viatjar la mar, això ha estat portar aigua dolça. Ara sabem que el nostre organisme és incapaç de depurar l'alt nivell de salinitat de l'aigua de mar (>3%), 	perquè els nostres ronyons no poden superar el 2%. La sal de l'aigua de mar provoca tenir més set i en beure'n més s'entra en un cercle viciós que acaba provocant una fallada renal. Per tant sempre ha estat molt important que els vaixells portessin una bona càrrega d'aigua dolça a bord en els viatges. De la provisió d'aigua dolça que emmagatzemaven, ara porten depuradores, els vaixells en els viatges se'n diu aiguada. També però en diem aiguada del lloc on antigament anaven els velers a proveir-se d'aigua dolça. Alguns topònims recorden aquests indrets: Aiguagelida, Aiguadolç, Aiguablava,... Els mariners que amb els bots i les botes de fusta anaven a carregar aigua a ports i cales se'n deien aiguaders. Dels llocs de càrrega d'aigua: fons, pous, se'n diu aiguada. I també es parla d'aiguada de la provisió d'aigua dolça d'un vaixell. Sembla que els faltessin mots per expressar-se.

Aigualejar, i baldejar és la mateixa cosa, netejar la coberta d'un vaixell abocant-hi galledes d'aigua salada. I encara queda un terme semblant d'un significat proper: aigualera, que és la mullena , provinent de la rosada nocturna, de la boira o de la pluja sobre la coberta i les orles del vaixell. I si l'aigualera és molt forta se'n diu aiguaratjada.

Però els termes referits a l'aigua, continuen:

Heu vist mai el moviment de l'aigua que provoca un peix nedats prop del fons del mar, això és un aiguatge. 

De vegades a la mateixa platja o prop d'ella trobem terrenys saturats d'aigua que poden formar petites basses, els aiguamolls.

Si la nostra barca té algun problema al buc i entra aigua al seu interior d'aquesta en diem aigua viva. Però és millor no veure'n mai d'aigua viva dins un vaixell. Si mirem per la popa veurem com les aigües s'arremolinen just darrera la pala del timó, allà on es troben els dos corrents que han passat pels costats de la barca, són les aigües del timó. I si aixequem la vista veurem el deixant o les aigües de la nau com es dibuixen sobre una mar encalmada.
A la mar i al riu també es poden fer activitats esportives com el piragüisme, el rem o la vela. Els esportistes classifiquen l'aigua sobre la que naveguen amb diferents termes:

Aigües tranquil·les, són aquelles on es pot veure les aigües de la nau dibuixades just quan passen.

De vegades aquestes aigües tranquil·les poden esdevenir traïdores si tenen tant poc calat que les quilles de les embarcacions toquen el fons, són les aigües somes.

Aigües braves, habitualment als rius, aigües que es caracteritzen per la presència de corrents i obstacles naturals o artificials.

Els palistes, els que naveguen amb rems, sovint poden trobar aigües que ofereixen resistència a l'avançada d'una piragua, son aigües dures.

Encara podríem parlar les les aigües continentals, de les aigües internacionals, aigües profundes, aigües navegables, etc...

Podeu escoltar el programa emés el 2 de maig 2023 aquí.